POSITIVISME

Aquest Nadal un grup de dones que pateixen càncer de mama han decidit posar en marxa una campanya a través de les xarxes socials.

Es diu #ChristmasChemoBrow i consisteix en utilitzar diferents decoracions per refer les seves celles, ja que la quimioteràpia les ha deixat sense.

Us deixam aquí algunes de les imatges que s'han compartit.

Un gran exemple de positivisme per fer front a aquesta malaltia. 
Teniu tot el nostre suport!

Què és una mamografia i per què és útil?

Una mamografia és una imatge molt exacte del teixit mamari que s'aconsegueix per mitjà de raigs X. És una tècnica que permet detectar tumors, encara imperceptibles pel tacte. Generalment es solen prendre dues imatges: una de dalt a baix i l'altre de costat a costat. El pit es sol aixafar entre dos plàstics, per tal d'obtenir una imatge millor.

En una mamografia es cerquen possibles indicadors de càncer: àrees de teixit distorsionades, diferències entre els dos pits, dipòsits de calci anormals, etcètera. De vegades, també, es pot detectar el càncer comparant les mamografies actuals amb les anteriors. Certs canvis en els pits poden ser indicis de càncer.

Totes les dones s'haurien de fer una mamografia per primera vegada als 35-39 anys, per tenir una referència de com estan les glàndules mamàries. Entre els 40 i els 50 caldria fer-se una mamografia cada dos anys. I a partir dels 50 anys hauria de ser anual. 

HOPE

Aquest serà el nostre regal de Nadal, de fet, ens l'han fet a nosaltres. Esperança ens va fer arribar aquest curtmetratge dedicat a totes les dones que han sofert o sofreixen càncer.

 Es tracta d'un vídeo fet pels alumnes i exalumnes del col·legi La Salle d'Inca, ja que, segons ens ha contat, "l'escola ha viscut i està vivint experiències de càncer i tota la comunitat educativa s'ha sensibilitzat fent un homenatge a aquestes valentes dones".

Amb el curtmetratge tenen la intenció de donar força a les dones que la necessiten, i nosaltres, des de Som Valentes, volem fer-vos arribar tot el nostre suport a agraïment.

Necessàriament, el bony d'un càncer maligne és dolorós?

No. Un dels símptomes del càncer és un bony dur al pit o a l'axil·la, normalment indolor i que apareix en un sol costat. En la majoria de casos, el bony presenta voreres irregulars, és dur i no sol fer mal.

Cal dir que el dolor al pit no és un signe de càncer. Tot i això, el 10% de dones diagnosticades han patit dolor sense notar cap tipus de bony.  

Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama

L'Institut Balear de la Dona ha posat en marxa un programa que ofereix, a totes les dones amb edats compreses entre els 50 i els 69 anys, la realització gratuïta de mamografies.

Es podran fer cada dos anys i també es realitzaran totes les actuacions necessàries per arribar al diagnòstic.

El telèfon de contacte és 971 21 21 10.

CONTRA EL CÀNCER DE MAMA, ANTICIPAR-SE ÉS VITAL!

Xifres esperançadores

El càncer de mama és el segon càncer que més es supera a Espanya. Només el càncer de pròstata el supera quant a supervivència, amb un 87,1%.

Segons l'estudi Concord 2, el qual analitza 25 milions de pacients a 67 països, les taxes de supervivència dels càncers a l'estat espanyol són les següents: pulmó, 12,6%; fetge, 15,8%; estómac, 27,3 %; ovaris, 38,4%; leucèmia en adults, 52%; recte, 57,6%; còlon, 59%; coll d'úter, 65,2%; leucèmia en nins, 83,3%; càncer de pit, 83,7% i càncer de pròstata, 87,1%.

Cal destacar que amb sis anys la supervivència d'aquest càncer ha augmentat del 73%, en el període 1992-1995, al 86%, en el de 2001-2005.

Aquestes dades s'han calculat en relació al tractament mèdic que s'ofereix a Espanya. Ja que les probabilitats de supervivència canvien en relació al país en què les pacients reben el tractament.

L'evolució d'un càncer

Avui ens ha cridat l'atenció una noticia que ha publicat 'cuatro' i que mostra l'evolució del càncer de mama de Kerry Mansfield. Li van diagnosticar la malaltia als 31 anys.

Com a fotògrafa que és va decidir documentar la seva lluita contra el càncer a través de la fotografia. D'un principi no volia fer-les públiques però després va pensar que podrien ajudar a dones que passaven per la seva mateixa situació. Segons afirma: "és com llegir la darrera i la primera pàgina d'un llibre".

10 imatges que mostren aquesta lluita, 10 imatges que formen aquest "llibre".

FONT: CUATRO

Com vas donar la notícia?

Arriba el cap de setmana i volem que participeu al fòrum per contar-nos la vostra experiència. En aquesta entrada us proposam que ens narreu com vàreu explicar als vostres familiars, amics i companys de feina que patíeu aquesta malaltia.

Amb aquest fòrum pretenem posar en comú experiències, conèixer-les de noves i, sobretot, aportar idees per a les dones que en un futur poden patir càncer.  

Com vares donar la notícia a la gent que t'envolten? Si ets mare, com vares explicar els teus fills que paties un càncer de pit? 

Quin temps després de ser diagnosticada ho feres?

Donar el pit redueix el risc de càncer de mama

Un estudi internacional, que ha examinat a més de 750.000 dones, ha demostrat que les dones que donen el pit al seus fills podrien reduir el risc de patir un càncer de mama.

Els resultats han mostrat que es redueix en un 10% la possibilitat de càncer a la majoria dels casos i fins un 20% a casos més extrems.

Els experts creuen que les principals causes són els alts nivells d'hormones necessaris per donar el pit, ja que afecta al creixement de les cèl·lules i protegeix a l'òrgan dels canvis que incrementen el risc de càncer de mama.

Tenim dret a conèixer el nostre historial clínic?

Evidentment, qualsevol pacient no tan sols té dret a conèixer el seu estat clínic sinó que cal que el conegui. Ja que al llarg del procés haurà de prendre diverses decisions.

Tota pacient té dret a rebre una informació veraç sobre l'evolució de la seva malaltia. I, també, té dret a una segona opinió. Si així ho desitja, cal que la pacient demani un informe evolutiu complet el doctor, en el qual apareguin les fases clíniques per les quals ha passat, els medicaments que se li han administrat, i la situació actual del càncer. 

Càncer i esterilitat

El tractament de quimioteràpia és tan agressiu que de vegades pot reduir la fertilitat de la dona. No obstant això, patir càncer no impedeix ser mare.

De fet, aquesta era i és una de les il·lusions de na Susana. Per això i per la seva joventut, na Susana va rebre una prevenció d'òvuls abans de sotmetre's a la quimioteràpia.

Associació de dones afectades de càncer de mama

Avui us presentam un dels possibles recursos d'atenció psicològica per a dones que pateixen o han patit càncer de pit. Fa uns instants, ens han demanat ajuda psicològica. El nostre objectiu és oferir tots els recursos que tenim a l'abast per oferir respostes. En aquest post recomanam una associació que creiem molt útil. 

AUBA MALLORCA, és una associació de dones afectades de càncer de mama, que va néixer l'any 2003 de la necessitat d'agrupar a Mallorca les dones afectades de càncer de mama.

Té com a finalitat ajudar-les, per tal de superar el problemes que van més enllà del camp estrictament mèdic, per aconseguir una plena integració a la vida quotidiana.

L'Associació ofereix a les dones que han viscut o que viuen una situació difícil, com és el diagnòstic d'un càncer de mama, el suport i l'autoajuda que tan sols poden aconseguir d'altres dones que han passat per una situació similar.

Els metges saben el tractament, les operacions i els medicaments que han de donar, però no poden saber mai com es senten, això només ho sap la gent que ha passat per una situació igual. Es aquí quan AUBA pot ajudar. Els hi diuen que la mama es pot reconstruir, poden veure reconstruccions d'altres dones, aprendre com cuidar el cabells, la pell, etc.

Les dones que van a la associació estan en contacte amb altres dones que ja ho han passat o ho estan passant. Algunes fa molt d'anys que ho visqueren i el seu testimoni és molt valuós, altres fa menys i altres estan en tractament. Poden intercanviar opinions, consells, dubtes, resoldre problemes, com per exemple, la compra de la roba interior, de la perruca, de la pròtesis etc.

AUBA MALLORCA compta amb l'ajuda de una psicòloga, una fisioterapeuta, un taller de ioga, i es fan activitats i xerrades sobre temes que poden ajudar, com alimentació sana, vida sexual desprès de l'operació, moviments de relaxació muscular, etc.

Quan poc a poc, la malaltia es va deixant enrere, i les visites als metges ja no es fan tan sovint, aquestes dones van recobrant la vida d'abans, els metges donen l'alta, i ja només s'hi ha d'anar per les revisions, però així i tot abans de cada revisió, sempre sorgeixen dubtes, temors, i en aquest moment l'ajuda psicològica és molt important.

És aquí, quan la sanitat ja no hi arriba, quan es fa més necessari l'Associació AUBA per seguir recolzant a les dones tot i que ja estiguin curades.

Han passat per l'associació unes 50 associades. Una vegada han deixat la malaltia enrere, unes volen oblidar i no tornen, altres ho fan de tan en tant i altres porten un seguiment constant.

Què ofereix?

AUBA Mallorca, s'ofereix a totes vosaltres com a dones que viuen o han viscut una situació força semblant.

Amb ells trobaràs el suport i l'autoajuda que tan sols es poden aconseguir d'altres dones que estan o han estat en una situació molt semblant a la teva.

C/ Forners, 38. Baixos (PALMA)

Tel.: 971 77 55 30

Informació extreta de la pàgina web oficial d'AUBA MALLORCA:   http://www.aubamallorca.com/ 

Et sents sola?

Avui ha contactat amb nosaltres na Cinta, una dona que ha sofert un càncer de mama i que fa un any ha acabat el tractament de quimioteràpia. Ens ha contat que es sent sola i trista. Mai s'ha amagat, no ha utilitzat mocadors, no s'ha posat cap pròtesi, però ara necessita la nostra ajuda.

La pregunta és per a tots, però sobretot per aquelles dones que han sofert un càncer com na Cinta. Que li aconsellau? que heu fet per no sentir-vos soles?

"La vuelta a la tortilla"

La lluita contra el càncer de mama ha inspirat aquesta història. Un curtmetratge dirigit per Paco León i protagonitzat per Silvia Rey, Paca Montoya i Fele Martínez. 

Un relat destinat a aquelles dones que "en el seu dia van trobar moments per celebrar".

Tot el que es recapti amb aquest projecte serà destinat a la Societat Espanyola d'Oncología Mèdica (SEOM) que ho revertirà en la creació de la II Beca d'Investigació Buckler 0,0.

  

Si vols col·laborar pots fer-ho enviant DONA al 28004

Una vacuna per a pacients de càncer de mama metastàsic

Investigadors de l'Escola de Medicina de la Universitat Washington de St. Louis, Estats Units,  han desenvolupat una vacuna que és segura a pacients amb càncer de mama metastàsic, segons indiquen els resultats d'un assaig clínic que han realitzat.

La vacuna prepara el sistema immunològic del pacient per atacar les cèl·lules tumorals i ajuda a frenar la progressió del càncer. El que fa és dirigir el sistema immunològic cap a una proteïna anomenada mamaglobina-A, la qual es troba exclusivament al teixit mamari.

Dels 14 pacients que van rebre la vacuna, aproximadament la meitat no va mostrar cap progressió del càncer un any després.

Fòrum

Avui estrenam aquesta nova secció perquè volem sentir-vos, volem saber el que pensau.

Aquests últims dies hem compartit amb vosaltres dues entrevistes sobre l'estigmatització de les dones víctimes del càncer de mama. Hem obtingut dues visions diferents.

I vosaltres, quina imatge teniu d'aquestes dones? Sou conscients que teniu un estereotip?

“El canvi es produirà quan els malalts en parlem"

Nascuda a Porreres i amb 47 anys, el març del 2008, na Petra Grimalt, professora d'economia d'educació secundària i mare de dos fills, es va detectar un petit bony al pit esquerre. De seguida, botà la senyal d'alarma. I pocs dies després, l'opinió d'un expert i una biòpsia li confirmaren que patia un càncer molt agressiu al pit esquerre.

Durant l'operació, li van extreure una mostra del pit dret, al qual tenia una petita crostera, que s'havia detectat, ella mateixa, abans que el bony. Amb els resultats a la mà, després de l'operació del pit esquerre, se l'informava que tenia un paget (càncer al mugró menys agressiu que l'anterior) a l'altre pit.

En el seu cas, s'optà per fer una cirurgia conservadora en els dos pits. El mes d'agost del mateix any, va finalitzar el procés de quimioteràpia. Només quedaven les revisions rutinàries.

Sis anys després, concretament, el dia que anava a recollir l'alta definitiva se la va informar que a una mamografia s'havia detectat un segon càncer al pit dret, el qual se li extirpà. Actualment, la porrerenca ha acabat el procés de quimioteràpia i està en tractament hormonal durant cinc anys més.

P: Creus que parlar de càncer de mama és, avui en dia, un tema tabú?

R: Evidentment. Hi ha gent que segueix parlant d'un mal dolent, com si pogués haver algun mal que fos bo. Falta que la gent faci visible que el càncer existeix. Sobretot per ajudar als altres que tenen càncer ho puguin duu millor.

Jo així com vaig (porta el cap rapat) no només és per comoditat sinó per un cert tacte de reivindicació. I no et pots imaginar les cares que posa l'altra gent quan em veu. I sé cert que a molta gent li faig llàstima però més igual. Més igual perquè jo no he d'amagar res.

Trob que n'hem de parlar tranquil·lament i obertament.

  

P: Per què creus que la gent evita parlar del tema?

R: Aiii...Perquè la gent té por. Això és com el record d'aquell mal dolent. Pareix que som nins petits que si no l'anomenem, és com si no existís.

Tot és una qüestió que ve d'enrere. No obstant això, jo crec que aconseguirem vèncer aquesta por.

P: Com qualificaries la disponibilitat de la gent major i la dels més joves a l'hora de parlar-ne?

R: Jo crec que hi ha una diferència substancial entre la gent d'edat i la gent més jove. I, també, segons el nivell cultural de les persones. La por a xerrar-ne canvia tenint en compte aquests paràmetres.

En general, les persones majors eviten parlar del tema perquè són més conservadores. Tot i així, alguna vegada trobes una persona major que ho ha vist i ho ha tocat i és la persona més oberta a xerrar-ne. 

P: Quin tractament creus que donen els mitjans de comunicació respecte al tema?

R: Cada dia els mitjans de comunicació i les associacions fan una feina d'informació vàlida i molt positiva. En especial, les associacions. Crec que la gent comença a tenir una mica més clares les coses.

Pels mitjans de comunicació sembla que el càncer només existeix de manera puntual, quan és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama o per cremar espais buits. Tot i que, la majoria de vegades el tractament de les notícies és positiu perquè informen sobre nous descobriments o sobre el percentatge de gent que supera el càncer. 

P: T'agrada la manera en què la gent es preocupa per tu?

R: M'agrada que es preocupen per mi, evidentment. El que no m'agrada és quan la gent s'acosta per fer-me "llastimetes". Així, pens que no m'estan ajudant. De fet, m'estan putejant. 

Jo diria que els pitjors dies han estat aquells dies que vas a una festa i has d'explicar moltes vegades com estàs. Si sóc a una festa, és perquè estic prou bé per estar on estic i perquè crec que em farà bé estar allà on sóc, en tot cas no sortiria de casa. Si surt és perquè necessit passar-m'ho bé i parlar d'altres temes que no siguin el càncer.

Si volen demanar-me com estic i tenen el meu telèfon, per què no em telefonen el sens demà per demanar-m'ho? Si estic a una festa, no necessit que em piquin amb el tema. Necessit estar bé i desconnectar.

P: Parlant de relacions humanes, com actua la gent quan sap la notícia?

R: Buff...Hi ha persones que s'obliden de tu i altres que surten d'on no esperes. I, llavors, aquestes passaran a ser importantíssimes a la teva vida. De fet, una vegada, vaig comentar amb un metge que hi ha com una percepció, en algunes persones, com si el que nosaltres tenim fos contagiós.

La qüestió és "telefonem i convidem", que si jo estic bé vendré. I si no puc venir, no vendré. Però  convidem, i no deixis de fer-ho perquè estic malalta. I molt menys decidesquis per mi.

Jo estic encapritxada perquè la meva vida no canviï. I, per tant, faré tot el possible perquè tot segueixi igual.  

Després, sempre hi ha gent que intenta fer-te cas però que, tanmateix, no aconsegueixen fer-te sentir millor. Això depèn de les capacitats que té cada persona. I parlar de relacions humanes és molt complicat.  

P: Com t'agradaria que et tractassin?

R: Amb normalitat. Hi ha gent que gairebé s'acomiada de tu de vegades. És gent que no et transmet ni forces ni ganes de viure. Gent que t'arriba a transmetre angoixa i és dolorós.  

P: Quines facultats positives desenvolupa una dona que lluita contra el càncer?

R: El millor és que et fa canviar el pes de les coses a la vida i de les persones.

En el meu cas, que sóc mare, m'ha fet treure una força immensa. Forces que no saps ben bé d'on surten. Forces que surten per atorgar un mínim de normalitat als teus fills i perquè vegin una mare mínimament operativa. 

Sens dubte, un càncer et fa ser més forta, t'ajuda a descobrir fins a quin punt ets capaç d'arribar, et recol·loca i té fa més empàtica, perquè t'ajuda a comprendre millor els altres.

Per exemple, quan vaig donar la notícia als meus alumnes de l'institut, algunes persones s'estranyaven que en parles amb tanta normalitat. Jo diria que, en el meu cas, m'ha fet perdre la vergonya d'algunes coses, també. Ara sóc més atrevida. A més, crec que el dia que els vaig donar la notícia, també, els vaig ensenyar. 

P: De vegades, si no en parlam, és perquè tenim por i la por s'ocasiona a partir de la ignorància. Quina és la causa d'aquesta falta d'informació?

R: Jo crec que, avui en dia, les persones només cerquen informació d'allò que, realment, els preocupa i  quan els preocupa. A partir de si et toca de prop o no, una persona estarà més o menys sensibilitzada.

El que està clar és que amb el percentatge, tan elevat, de dones que pateixen càncer de mama, en algun moment, et tocarà de prop segur.

P: Parlant d'estereotips, quin creus que és el que està més arrelat i quin és, per tu, el més perillós?

R: No t'ho sabria dir. Però, el que és bàsic que s'ha d'evitar és pensar que el càncer és sinònim de mort. Això és fonamental. Clar que ho passaràs molt malament però la gent que morirà és molt poca.

Tenir un càncer no vol dir que hagis de morir. 

P: I quina és la clau per fer eliminar els prejudicis?

R: Crec que la manera de perdre la por i el respecte és que en parlem obertament. Tot i que és un aspecte que pertany a la privacitat de la persona.

Si algú li lleven un tros d'os, ho conta. Per què jo no puc contar que m'han llevat un tros de pit i me l'han substituït per pell de la panxa?  

La solució és parlar del tema però no tan sols els mitjans de comunicació. Crec que el canvi es produirà quan els malalts en parlem. I en parlarem quan es deixi d'estigmatitzar. I es deixarà d'estigmatitzar quan nosaltres en parlem. Per tant, és una roda. O feim tornar la roda grossa o la feim tornar petita. I és a partir de petits impulsos i petites ajudes que aconseguirem vèncer aquesta por.

Si un malalt veu que un altre ho viu i ho assumeix amb més normalitat, el primer ho portarà amb major tranquil·litat.

És bàsic que els malalts, realment, ens creguem que és una batalla dura però que la podem guanyar. 

P: Per acabar, ens podries explicar alguna curiositat o anècdota?

R: Hi ha una cosa molt curiosa i és que la gent que sap que tens un càncer de pit té una fixació de mirar-te al pit. No et miren a la cara.

Una alta cosa molt curiosa és que sofreixes una fase inicial de suport, de gent que et telefona i de gent que et diu coses, que de vegades és tanta que t'arriba a fer mal el cor. Arribes a estar rompuda per dins del suport i les paraules que reps. Però com va passant el temps, i tu estàs, probablement, més fotuda, per una quimioteràpia que t'anul·la les forces o perquè acabes de sortir d'una operació, la gent sembla que s'oblida completament de tu. De totes maneres, sempre hi ha un grup d'amics incondicionals i un suport familliar increible. 

Moltes gràcies pel testimoni d'una dona lluitadora, amb la qual no només hem parlat sinó que hem après molt!!

Aina Sureda Nicolau

“La gent ens veu com unes heroïnes"

Ella va néixer a Palma de Mallorca l'any 1969. Quan tenia 39 anys li van diagnosticar un càncer de mama. Després d'una mastectomia al pit dret s'ha recuperat i ara, amb 45 anys, porta una vida normal, continua treballant i segueix aquest llarg camí que és la vida acompanyada de tota la seva família.

P: Benvolguda amiga. Fins a quin punt t'ha preocupat la forma en què et veien les altres persones?

R: La veritat és que al principi intentava ignorar el que pensava la gent de mi, però així com passava el temps es va convertir en una cosa que realment em preocupava. La meva forma de vestir habitual va deixar de ser apropiada degut a la mastectomia, a la pèrdua dels cabells o a les molèsties per la quimioteràpia. El que em sabia més greu era veure com la gent em mirava el cap pel carrer.

P: Vas fer alguna cosa per amagar-ho o vas optar per ignorar a la gent?

R: La meva autoestima va minvar tant que vaig haver de fer alguna cosa al respecte. Vaig començar utilitzant perruques amb cabells llargs de color castany clar fetes amb el meu propi cabell. Però no m'acabava de sentir bé, em sentia artificial, i a sobre eren molt costoses. Així que vaig ser valenta i vaig optar per tapar-me el cap amb mocadors o bufades. Em maquillava més els ulls, ja que ressaltaven més.

P: Et fa por parlar de la teva malaltia?

R: Al principi molta. Tenir por a què la gent es distanciés de mi, que em veies amb uns altres ulls sols pel fet d'estar malalta. Però amb el temps he vist que les coses no són així i he agafat molta confiança en mi mateixa.

P: Consideres que s'ha creat algun tipus d'estereotip entorn de les víctimes del càncer de mama? Quin?

R: Lamentablement, avui en dia es creen estereotips per a cada col·lectiu i nosaltres, les dones que hem sofert un càncer de mama, no serem una excepció. S'ha creat un estereotip però consider que positiu. Un estereotip de dona lluitadora i valenta, de dona que ha sabut tirar endavant, de dona que ha superat una de les pitjors malalties. La gent ens veu com unes heroïnes, com unes super dones.

P: La visió que has dit que es té de vosaltres t'ha ajudat d'alguna manera a seguir endavant?

R: La veritat és que sí. Em va fer més forta. Rebre tot aquest suport em va fer sentir més segura amb mi mateixa i em va motivar. Sovint ho compar amb un equip de futbol, amb un jugador que sap que a la grada hi té tota l'afició que l'anima, que està del seu costat, per guanyar un partit i, en aquest cas, per guanyar al càncer.

P: Respecte a aquesta comparació que has fet; quina ha estat la teva “afició”?

R: Principalment la família. Per part del meu home i del meu fill he rebut un suport increïble, així com dels meus pares. Els amics i companys de feina també m'han dedicat molt temps i molta atenció. Sincerament, sense ells no sé si ho hagués pogut superar. Quan dic això alguns pensen que és una exageració, però, quan et trobes en una situació com aquesta, no sentir-te sola ajuda, i molt.

P: Com van reaccionar ells quan els vas informar que tenies càncer de mama?

R: Es van espantar molt. De fet, al principi tots estàvem molt espantats. Al meu fill vaig tardar més en dir-li, però el vaig informar d'una forma més acurada i tranquil-litzadora. En tot moment em van fer costat i intentaven ser positius.

P: T'agrada aquest estereotip que s'ha creat entorn de vosaltres o desitjaries que fos un altre?

R: Que si m'agrada? M'alaga molt! És trist però actualment cada un de nosaltres té un cas proper de càncer de mama, ja sigui un familiar, una amiga o una coneguda. Això ha fet que la gent sigui molt més comprensible i que per això tinguin aquesta imatge tan positiva. D'una forma o altra se solidaritzen amb nosaltres. Però tot i així tampoc som super dones. És cert que hem superat una greu malaltia, però n'hi ha moltes altres i més greus.

P: Creus que aquesta imatge que es té ara de vosaltres és la mateixa que la de fa uns anys?

R: M'agradaria que fos la mateixa però ho dubt. Abans no hi havia tants d'avanços pel tractament del càncer de mama i la gent li tenia molta més por. Segurament veia la malaltia d'una forma més negativa, així com la gent que la patia.

P: Fins ara hem parlat de l'estereotip de la dona. Però, penses que existeix algun altre estereotip relacionat amb la malaltia en si?

R: La veritat és que la visió que es té del càncer de mama és una visió bastant dramàtica. La majoria, i m'incloc a mi abans d'haver passat tot això, veiem aquesta malaltia com una catàstrofe o una guerra. Una malaltia que no saps mai el que pot passar, si es pot prevenir a temps, si es pot superar o si acabarà amb la mort. La gent li té por i en moltes ocasions pensa “a mi no em passarà”, però això mai se sap.

P: Ja per acabar, sabem que la influència dels mitjans de comunicació de vegades distorsiona la forma de veure la realitat. Quina imatge creus que han donat de vosaltres?

R: Així com, sobretot la televisió, crea molts prototips i també estereotips negatius d'alguns col·lectius, crec que a nosaltres sempre ens ha tractat positivament. Ha donat la imatge que té la majoria de la gent, la dona lluitadora. A més, han ajudat a difondre moltes campanyes per ajudar a la investigació de la malaltia i això ens ha beneficiat i de veres que ho agraïm.

Moltes gràcies per dedicar-nos una mica del teu temps. Ha estat un plaer compartir les teves experiències i desitjam i esperam que les coses et vagin genial.

Antònia Ferrer Ferrà

Totes les dones que patim càncer necessitam atenció psicològica?

No totes les dones que pateixen un càncer necessiten ajuda psicològica, ja que és un factor que depèn de la personalitat de cada pacient. Tot i això, el 47% de les pacients pateixen trastorns psicològics i psiquiàtrics que requereixen atenció especialitzada.

En general, es pot dir que totes les pacients es beneficien de les anomenades teràpies de suport, orientades a facilitar l’expressió emocional i tenir un major control dels problemes associats a la malaltia oncològica. Els estudis demostren que les pacients que reben aquestes ajudes augmenten la seva capacitat per resoldre problemes, regulen els pensaments i sentiments negatius i eviten en més ocasions la por a expressar emocions. 

El suport psicològic pot ser de gran ajuda en diverses situacions però no sempre és imprescindible. 

Puc fer exercici físic?

Els tractaments pel càncer de mama provoquen efectes adversos a nivell muscular i osteoarticular. Per combatre'ls, és recomanable l'exercici físic aeròbic i continuat, així com acudir a un fisioterapeuta especialitzat en l'àmbit de l'oncologia.

És important recordar que s'ha demostrat l'efecte protector enfront a la malaltia de l'exercici físic moderat, equivalent a caminar mitja hora a pas ràpid almenys 5 dies per setmana.

Dubtes, pors, interrogants...els hem d'explicar als nostres fills que estam malaltes?

Quan una dona és diagnosticada de càncer i és mare es sol plantejar el dubte de si ha de dir els seus fills o no que està malalta. Segons la psicòloga Isabel Menéndez, sempre s'ha d'explicar. I és que els nins són molt sensibles als canvis de la vida quotidiana i, tot i que els puguem ocultar la veritat amb la millor intenció, lluny d'afavorir-los, els perjudicaria.

Si no feim partícep a l'infant del procés que viurà tota la família, els problemes es podrien multiplicar. Els infants podrien realitzar fantasies per intentar trobar una explicació als canvis que perceben en la seva mare. Per exemple, que s'han portat malament i que ella està trista per aquest motiu.

Els nins imaginen moltes situacions en què es posen a ells mateixos com a protagonistes i responsables de les alteracions de la vida familiar, en especial si les alteracions estàn lligades a la figura materna. Per això, la millor opció és explicar als fills que la mare està malalta.

Quan apareixen els primers indicis de la malaltia es pot dir als més petits que la mare ha d'anar al metge. Si la informació s'administra a poc a poc, amb paraules clares i frases senzilles, els nins estaran més preparats pel que vagi succeint. És important explicar que res del que han fet o han dit ha provocat la malaltia.

Qui ha de ser el porta veu?

La persona més indicada per donar la notícia és la mare, preferentment acompanyada pel pare. Els dos haurien d'acordar què diran i com ho diran. En cas que la mare es trobi sola és convenient que tengui una persona de confiança pels infants devora seu. No obstant això, ella és qui ha de donar la informació si no els infants podrien pensar que el que passa és massa greu perquè ella els ho expliqui.

Quan antes millor

Quan abans els ho facem a saber molt millor perquè podran entendre el que ocorr a la seva mare i els canvis que això suposa en la família. Per això, és recomanable no deixar passa gaire temps entre el moment en què es diagnostica i el moment de dir-ho. .

Aquest moment no hauria d'allunyar-se del diagnòstic, ja que és a partir d'aquest instant quan els canvis comencen a fer-se presents. D'aquesta manera, els més petits podran assimilar el procés de forma progressiva.

No oblidis:

• A partir dels 4 o 5 anys, hem de contar als nostres fills que patim una malaltia.
• A vegades, els adolescents no pregunten ni contribueixen en la conversació. És més, solen negar la situació per por.
• Els infants poden preguntar qüestions que la mare o el pare poden desconèixer. Una solució és respondre “no ho sabem, el doctor ens ho explicarà”, “de moment no ho sabem”, etcètera.
• Els fills han de notar que la mare els té confiança i els conta tot el que se sotmet.

En conclusió, una bona comunicació entre pares i fills és fonamental durant el procés.

Font: Revista Mujer Hoy

Els anticonceptius i el càncer de mama

El risc que té una dona de patir càncer de mama depèn de diversos factors, alguns dels quals estan relacionats amb les seves hormones naturals. Els factors d'antecedents hormonals i reproductius que augmenten el risc de càncer són els que permeten que el teixit dels pits estigui exposat a altes concentracions d'hormones per períodes més llargs de temps, com són els següents:

-Començar a menstruar a una edat més jove

-Experimentar la menopausa a una edat més tardana

-Tenir el primer embaràs a una edat més avançada

-No tenir fills

Un estudi realitzat pel Grup Col·laboratiu sobre Factors Hormonals en el Càncer de Mama ha afirmat que les dones que utilitzen píndoles pel control de la natalitat tenen un risc lleugerament més alt de patir càncer de mama que les dones que mai n'han utilitzat. El risc és més alt entre les dones que van començar a usar anticonceptius orals quan eren adolescents. No obstant això, 10 anys o més després d'haver deixat de prendre la píndola, el seu risc de patir càncer torna al mateix grau, com si mai haguessin usat les píndoles.

Sota el vestit vermell, projecte fotogràfic

Dona la volta al món el projecte fotogràfic de Beth Whaanga, una jove que posa com una model per conscienciar sobre la malaltia. Una història, publicada a La Vanguardia, que dona una excel·lent lliçó de valentia per desafiar el càncer de mama.

Beth Whaanga té 33 anys i ha passat per una doble mastectomia total i una histerectomia total, però no creu que, per això, hagi d'amagar el seu cos. Al contrari, ha decidit usar les cicatrius de la malaltia per lluitar contra ella. I és que Whaanga no vol que se la conegui com una "supervivent de càncer", prefereix autodefinir-se com una "lluitadora contra el càncer".

Per aquest motiu, l’australiana ha iniciat al costat de la fotògrafa Nadia Masot el projecte Under the red dress (Sota el vestit vermell), amb el qual cerquen conscienciar sobre la malaltia i les seves conseqüències, a més d’ajudar a prevenir-la. "Cada dia passem al costat d'altres persones. Individus que semblen normals, però els cossos que s'oculten sota les seves peces de roba expliquen una història molt diferent”, compte Whaanga en el seu perfil de Facebook.

Ella va decidir mostrar el que ocultava sota el seu propi vestit vermell i va posar per Masot com si ho fes per una revista de moda. Encara que el seu cos no té res a veure amb la imatge de les models d'aquestes publicacions ella reivindica el seu cos. "Les meves cicatrius no són lletges, signifiquen que estic viva", recalca.

Després de publicar les imatges en el seu compte personal a la xarxa social de Facebook, més de cent contactes van deixar de seguir a Whaanga. No obstant això, aquesta primera reacció, ràpidament, es va invertir i les fotografies han donat la volta al món com un exemple de fortalesa i valentia en la lluita contra el càncer.

Fotografies del projecte Under the Red Dress, publicades al perfil de Facebook. 

Font: La Vanguardia i perfil de Facebook Under the Red Dress Project.

Quins símptomes puc presentar?

- Aparició d'un nòdul en la mama que prèviament no existia o inflamació de part o de la totalitat del pit (encara que no es palpi la protuberància definida).

- Dolor a la mama en el moment de la palpació.

- Modificació de la grandària d'alguna de les mames.

- Irregularitats en el contorn del nòdul.

- Menor mobilitat d'una de les mames en aixecar els braços.

- Alteració en la pell de la mama com úlceres, irritacions, canvis de color o aparició del que coneixem com a pell de taronja.

- Canvis en el mugró, com pot ser la retracció del mateix (enfonsament) o la secreció del mugró que no sigui llet materna.

- Propagació de la tumoració als ganglis limfàtics de les aixelles o al voltant de la clavícula que causa una protuberància o inflamació, àdhuc abans que es pugui notar el tumor original en el teixit del pit.

- Cansament o dolor ossi localitzat, que podran aparèixer en les fases més avançades.

Aquest llistat tan sols és orientatiu, ja que aquests símptomes podrien ser causats per altres afeccions diferents del càncer de pit. No obstant això, és important que un metge amb experiència us examini qualsevol anomalia o canvi per descartar possibles malalties.

Recorda que aquests símptomes també poden aparèixer associats a malalties benignes. Abans d'assumir la possibilitat de patir una malaltia greu, espera a conèixer el resultat de les proves.

Fonts: American Cancer Society i Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Puc tenir un fill després d'un càncer de mama?

Si una dona desitja tenir un fill després d'haver patit càncer de mama, és important que ho consulti amb el seu oncòleg, perquè valori de forma individual el seu cas.

S'ha comprovat que alguns tractament de quimioteràpia i radioteràpia sobre la zona ovàrica provoquen esterilitat.

No obstant això, avui en dia existeixen tècniques de preservació de la fertilitat com són la congelació d'òvuls o la maduració d'òvuls en laboratori.

La decisió de prendre aquestes mesures ha de ser individualitzada. Cal tenir en compte l'edat  de la pacient i el tipus de tumor, ja que els tumors molt agressius requeriran tractament en un curt període de temps.

Post de la Federació Espanyola de Dones amb Càncer de Mama

La Federació Espanyola de Dones amb Càncer de Mama insisteix, durant el mes d'octubre (mes del càncer de mama), en la importància del dret a rebre una informació objectiva, veraç i específica sobre la malaltia. Així mateix, advoca al dret a una atenció als problemes laborals, a una assistència psicosocial i a l'avaluació dels riscos de dones susceptibles de presentar síndrome hereditària de càncer.

Aquest és l'escrit que va publicar, fa uns dies, la Federació Espanyola de Dones amb Càncer de Mama (FECMA). 

A quina edat puc patir un càncer de mama?

La possibilitat de desenvolupar un càncer de mama augmenta a mesura que va augmentant l'edat.

L'explicació a aquest fenomen és que amb el procés d'envelliment dels òrgans es van acumulant alteracions genètiques a les cèl·lules que augmenten el risc de desenvolupar neoplàsia.

Els estudis epidemiològics que han analitzat la relació entre l'edat i el càncer de mama han comprovat que les taxes específiques augmenten constantment a partir dels 30 anys fins als 50-60 anys, edat que registra la incidència global més gran. Posteriorment la incidència s'estabilitza per tornar augmentar fins als 85 anys.

En general, es pot afirmar que, a Espanya, la probabilitat de patir un càncer de mama abans dels 40 anys és del 0,05%, és a dir, una de cada 200 dones. Per altra banda, abans de 75 anys, la probabilitat augmenta fins a un 7 %, una de cada 14 dones.

Evidentment, s'hauran de considerar altres factors que poden augmentar aquest risc.

Reconstrucció mamària

Aquest vídeo explica les diferents tècniques que es poden duu a terme per tal de reconstrucció un pit afectat, després del càncer. Des de la reconstrucció a través d'expansors fins a reconstruccions amb teixits propis de la pacient.

Elaborat per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), el document visual mostra quines zones del teixit poden ser utilitzades per a la reconstrucció.  

La dieta mediterrània

Aquesta informació ha estat extreta d'El Mundo i RTVE 

Un projecte de recerca espanyol ha demostrat, per primera vegada, que el consum d'aliments propis de la dieta mediterrània pot reduir el risc de desenvolupar un càncer de mama fins a un 30%.

És una de les principals conclusions de l'estudi coordinat per la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III, Marina Pollán, publicat el passat mes d'agost en la revista científica British Journal of Cancer i presentat aquest dimarts a Madrid.

Realitzat en més de 2.000 dones, l'estudi revela que el consum d'aliments típics de la dieta mediterrània, com el peix, vegetals, llegums, fruites i oli d'oliva, mostra "un clar efecte protector" en un subtipus de tumor, el triple negatiu, que generalment és més agressiu.

El peix, les llegums, l'oli d'oliva, els fruits secs, la fruita i les hortalisses; els productes estrella de la dieta mediterrània.

Millor que una dieta baixa en grassa

Els investigadors van identificar en la mostra tres tipus de dieta, la denominada 'occidental', que es caracteritza per un alt consum de productes grassos, carn processada, dolços, begudes calòriques i baix consum de cereals; la dieta 'prudent', basada en un consum de productes baixos en greix, fruites, vegetals i sucs; i la 'mediterrània', en la qual s'inclou la ingesta habitual de peix, vegetals, llegums, patates, fruites, oli i un baix consum de sucs i begudes calòriques.

Una vegada analitzats i relacionats els tipus de dieta i el desenvolupament de càncer de mama, els investigadors van arribar a la conclusió que el consum d'aliments de la dieta mediterrània redueix el risc de desenvolupar aquest tipus de tumor fins a un 30%.

Per contra, la dieta occidental, que és la més freqüent en dones joves, és la més perjudicial per desenvolupar càncer de mama. En el cas de la dieta prudent, el treball no ha pogut constatar que aquest tipus d'alimentació estigui relacionada ni amb una major ni amb una menor probabilitat de desenvolupar càncer de mama, malgrat ser la dieta que menys grassa conté de les tres.

La AECC recorda que el 57% de la població no consumeix diàriament fruites i verdures, un 58% inclou en la seva dieta brioixeria, carns grasses i embotits de dos a tres vegades a la setmana i que el 75% no realitza activitat física regularment.

En els últims anys, s’han fet diversos estudis, amb segell espanyol, que han vinculat la dieta mediterrània amb una millor salut cardiovascular. El protagonisme de l'oli d'oliva o de la fruita seca aporten els greixos bons que contribueixen al fet que les nostres artèries es mantinguin joves i netes de residus que obstrueixin la circulació. Ara els beneficis observats en els problemes cardíacs semblen que també podrien estar presents en el càncer de mama, segons els resultats de l'estudi EpiGEICAM.

L'estudi EpiGeicam, que així es diu el treball, ha estat coordinat pel Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III i finançat per l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).