El mes passat vam realitzar una entrevista a una dona que ha patit
aquest tipus de càncer. Tot i que l'entrevista era per parlar sobre
l'estereotip de la dona que pateix aquesta malaltia vam tractar
altres aspectes. Entre ells, vam parlar sobre el tipus de sanitat: pública i privada.
La nostra entrevistada fou na Petra Grimalt, porrerenca i mare de dos
fills, que ha superat tres càncers de pit. L'estiu del 2007, na
Petra es notà una petita crostera al pit dret. Decidí anar al
dermatòleg, el qual li va agafar una petita mostra de la crostera
per fer-li una sitologia. Els resultats foren tranquil·litzadors
perquè no aparegué cap anomalia. Per això, oblidà el fet fins
mesos més tard.
El mes de febrer, es detectà un petit bony al pit esquerre però no
acudí al metge. Un mes després ho feia, concretament a la sanitat
privada, on botà la senyal d'alarma. Per aquest motiu, se li va fer
una biòpsia del pit esquerre. Tot i això, la porrerenca demanà i
insistí que se li agafàs també una mostra del pit dret (en el qual
a l'estiu passat havia tingut una crostera).
Els metges responien a la seva petició que no calia i que ja li
agafarien la mostra, si era necessària, el dia de l'operació. Un fet
que li va “complicar moltíssim l'existència”, diu ella. De fet, reconeix
que els moments més durs han estat com a conseqüència de la falta
d'aquesta biòpsia.
Un fet que mai ha entès i mai podrà entendre és que, a la sanitat
privada, se li proposà una cirurgia conservadora per un càncer molt
agressiu (HER2) i, en canvi, al pit dret que tenia un padget,
un càncer que tenia un grau d'agressivitat molt menor, se li
proposava l'extirpació de tot el pit. A sobre, reconeix que per saber
exactament que tenia al pit dret se li hauria d'haver fet un estudi
molt més detallat.
A tot això, se sumava que el ginecòleg se n'anava de vacances i
implicava que havia de cercar ella sola un oncòleg amb 21 dies, que
era quan havia de començar el tractament.
Quan la companyia d'assegurances li va permetre, va fer el canvi.
Deixava la sanitat privada per anar a la pública. Avui en dia, no es
cansa de reivindicar que és millor la sanitat pública. “A la sanitat pública em
feren una gran feina. Fins i tot, em van millorar la intervenció que
m'havien fet a la sanitat privada, quant a estètica”, recorda
orgullosa.
La nostra xerrada acabava amb la següent frase: “Sense cap
tipus de color. Són dos mons diferents. No hi ha dubtes, he viscut
una segona experiència amb la sanitat pública no tan angoixant
perquè ja havia tingut una primera experiència. A més, ja coneixia
el procés i el càncer no era tan agressiu”.
