La Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i les 40 associacions
federades, vinculem el 19 d'octubre al
Dia Internacional del Càncer de Mama.
Defensem, un any més, els programes de
detecció precoç i que els promogui i gestioni el sistema públic de salut,
que siguin d’accés gratuït, continuats en el temps, estiguin dotats amb els
recursos necessaris, es desenvolupin amb controls de qualitat i que ho faci
personal format, i que se n’avaluïn els seus resultats, incloent-hi la participació.
El nostre objectiu és conscienciar les dones i incentivar que participin en
les campanyes de detecció precoç, animar-les a adquirir hàbits saludables de
vida.
Ningú amb valor científic dubta del valor de les mamografies i de la
importància de la detecció precoç en càncer de mama.
Avui el que és important no és gastar temps i energies a criticar els
instruments disponibles de diagnòstic precoç, sinó invertir en recerca i innovació amb els següents objectius: avançar
en els mètodes de diagnòstic més fiables; desenvolupar teràpies menys
agressives, més innovadores i eficaces; disposar dels medicaments contrastats
com a més adequats i avançar en la correcció dels efectes adversos de la
malaltia i, d'aquesta forma, garantir una atenció de qualitat a totes les dones
amb càncer de mama.
Som conscients que el càncer de mama té un cost socioeconòmic. Però la major supervivència s'obté aplicant
innovació i nous coneixements. La innovació i la recerca clínica permetran
avançar en el tractament individualitzat en oncologia. Res no pot justificar retards
en l'accés a la innovació als pacients.
Estem preocupades per algunes de les conseqüències de les últimes reformes
legals que actualment estan vigents.
Defensem una sanitat espanyola pública,
universal i gratuïta, sustentada econòmicament en la progressió
dels impostos i en la solidaritat, i com a instrument actiu de cohesió social i
d'igualtat.
Som partidàries d'un Pacte d'Estat per la
defensa, la sostenibilitat, la cohesió, la suficiència present i futura i la
qualitat del Sistema Nacional de Salut, amb el compromís de les administracions
sanitàries i dels actors implicats, inclosos els pacients.
Creix el nombre de dones joves amb càncer
de mama, que desitgen conèixer les conseqüències
dels tractaments rebuts i per això cal contemplar la preservació de la fertilitat
en l'abordatge del pacient oncològic.
Tots els tumors són agressius i produeixen conseqüències en l'àmbit
familiar, laboral i professional. El
càncer se supera en un nombre important de casos, però té efectes adversos i és
una malaltia vinculada a una paraula que a
les dones ens aterreix: la metàstasi. En les pacients joves s'hi afegeix el
problema de la fertilitat.
L'assistència s'ha de caracteritzar per una atenció personalitzada, ja que
no hi ha pacients ni tractaments estàndard. L’han de fer equips
multidisciplinaris de professionals i ha de ser una atenció personalitzada i multidisciplinar homogènia, amb independència
d’on visqui la pacient.
A l’Estat espanyol hi ha desigualtats amb escenaris diferents entre
comunitats autònomes, entre províncies i fins i tot entre hospitals. No es
poden acceptar les diferències en l'accés als serveis, a les prestacions, a
determinades teràpies o a determinats fàrmacs innovadors.
El Sistema Nacional de Salut, gestionat per diferents administracions, és
únic i exigeix lleialtat i rigorosa corresponsabilitat de totes les administracions
sanitàries.
No es tracta de situar-nos en igualitarismes impossibles, sinó que el
Sistema Nacional de Salut garanteixi una
Cartera de Serveis única i comuna, amb independència de l'administració
gestora com a element d'equitat i justícia. Els titulars del dret a la salut no són els territoris, sinó els
pacients i els usuaris.
La vida i la salut no són partides pressupostàries fredes. La qualitat dels
diagnòstics, les teràpies i els tractaments no són dades comptables. La salut té un valor, però mai pot tenir un
preu.
Seguim insistint en el nostre dret a una segona opinió; a una informació
objectiva, veraç, completa, comprensible i específica; a la seguretat del
pacient com a expressió de qualitat; al reconeixement d'una visió integral del
pacient; a l'atenció als problemes laborals; a l'assistència psicosocial; a una
gestió eficaç de les llistes d'espera; a la rehabilitació física; a l'atenció a
les cures pal·liatives per a pacients en estadis avançats i a l'avaluació dels
riscos de dones susceptibles de presentar síndrome hereditari de càncer.
Reiterem la necessitat de Registres
poblacionals homogenis i actualitzats de càncer, que permetin saber la realitat de nous casos i defuncions, l'edat de les
persones diagnosticades, els casos de càncer metastàtic i el nombre de dones en edat
fèrtil diagnosticades de càncer.
Els registres actuals amb prou feines inclouen el 15% de la població.
Ens han deixat alguna cicatriu en el cos que ens recorda que un dia vam
passar pel quiròfan, però no ens van treure la capacitat de pensar, ni ens han
anul·lat la sensibilitat per estimar i per patir, ni ens han esborrat la
capacitat per descobrir que hi ha horitzons que podem tenir ganes de descobrir.
Sortegem les dificultats, evitem la solitud, espantem les pors, impulsem els
somnis i no volem viure amb pessimisme.
Aspirem a guanyar anys de vida, però sobretot vida als
anys.
