Hi ha diferents tipus de càncer de pit. Un tipus és l'anomenat triple negatiu, que afecta un 20% dels casos i està relacionat amb el gen BCL11A. Un càncer especialment agressiu, que manca de marcadors específics als quals dirigir-se i, per tant, compte amb menys fàrmacs i pitjor pronòstic.
Avui, el diari El País ha publicat una bona notícia que titulava "en busca del talón de Aquiles del cáncer más agressivo". A la notícia s'explica que un estudi que publica Nature Communications descriu un punt dèbil potencial d'aquest tipus de neoplàsies que no tenen altres teràpies personalitzades. Investigadors del Wellcome Trust Sanger Institute han observat que el gen BCL11A es mostra especialment actiu en el desenvolupament i progressió d'aquests tumors, fet que el converteix en una atractiva diana a la qual dirigir-se per combatre'l.
Cal dir que els tumors triple negatius no responen a l'hormonoteràpia ni a la trastuzumab. Això implica que entre el gran arsenal terapèutic que existeix per combatre aquest tumor, especialment complex, no existeixen tractaments que ataquin selectivament a mecanismes biològics concrets. D'aquesta manera es limitarà a l'armament convencional, com la quimioteràpia o la radioteràpia.
"Hem identificat un gen (el BCL11A) implicat en el càncer de mama més difícil de tractar que ens podrà ajudar a cercar nous tractaments dirigits", explica Carlos Caldas, director de la unitat d'investigació de càncer de mama de la Universitat de Cambridge i un dels firmants de l'article.
La conclusió que s'extreu, per part dels responsables del treball, és que el BCL11A és com un "fort candidat" pel desenvolupament d'un possible tractament personalitzat entre els triple negatius.
"En tot cas, caldrà estudiar el mecanisme d'acció per poder desenvolupar teràpies personalitzades contra aquest tipus de càncer", recalca Antonio Llombart, oncòleg i membre del Grup Solti d'investigació de càncer de mama. A més, l'oncòleg afegeix que entre els triple negatius, pel fet de diagnosticar-se a partir de descartar altres tumors, existeix certa heterogeneïtat pel que caldrà determinar en quins dels casos és més eficaç inhibir l'expressió del BCL11A i en quins no ho és tant.
Font: El País.
