divendres, 24 d’octubre del 2014

L’EFECTE JOLIE

El País. L'anunci de la doble mastectomia preventiva d'Angelina Jolie segueix, any i mitjà després, molt present en les consultes d'oncologia. La decisió de la coneguda actriu de difondre que havia decidit extirpar-se els pits ha tingut efectes positius, com una major conscienciació sobre la malaltia i dels beneficis del consell genètic. Però també ha incrementat el nombre de pacients amb càncer de mama que sol·liciten tractaments agressius innecessaris, com amputar totalment el pit o fins i tot estendre aquesta opció a l'altra mama, la que no està afectada pel tumor, mentre els professionals s'esforcen a explicar que aquesta opció, la doble mastectomia, és una alternativa terapèutica extrema i excepcional, limitada a tumors d'origen familiar com el de la intèrpret nord-americana (poc habituals, entre el 5% i el 10% dels casos). “S'ha desbordat l'assumpte”, relata Ana Lluch, cap d'oncologia de l'hospital Clínic de València i una de les grans especialistes a Espanya de càncer de mama. És la conseqüència no desitjada de l'efecte Jolie.

La sensació de que la doble mastectomia és la millor solució s'ha estès tant que Lluch dedica bona part de les seves consultes a explicar les particularitats del cas Jolie, i a convèncer als seus pacients que aquesta intervenció tan radical no és necessària. “En aquesta setmana m'ha succeït ja amb dues dones joves”, relata. “Hem arribat a un punt en què un percentatge alt de dones vol llevar-se l'altra mama, quan no hi ha cap indicació per fer-ho”, afegeix. “Ho notem sobretot en pacients joves, les més sensibilitzades per l'actriu, i menys en majors”, apunta Agustí Barnadas, responsable d'oncologia de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. “És gent que està disposada a minimitzar el risc al màxim i passar per això [la doble operació], encara que no faci mancada".

La majoria d'aquestes pacients a les quals es detecta un tumor no sap que Angelina Jolie no tenia càncer, sinó una altíssima probabilitat de patir-ho. Un reduït nombre de tumors són d'origen familiar. En aquests casos, s'hereta una mutació genètica que predisposa a desenvolupar el tumor. A l'actriu se li va detectar una alteració en el gen BRCA1 que, com ella mateix va indicar, disparava el risc de desenvolupar càncer de pit al llarg de la seva vida fins al 87% i un 50% en el cas de l'ovari. De fet, la seva mare i la seva tia han mort per càncer d'ovari i pit, respectivament.

Alternatives
És davant aquest perfil genètic quan els especialistes ofereixen la possibilitat de sotmetre's a una mastectomia preventiva, encara que no és aquesta l'única opció. Hi ha qui tria la quimioprevenció: prendre una medicació (tamoxifeno, per exemple) per reduir el risc. O per un seguiment exhaustiu (alternant mamografies i ressonàncies cada any) per detectar precoçment el càncer si apunta, i combatre-ho en els seus estadis inicials, quan és més senzill.

La tercera alternativa davant el càncer familiar, a més de la quimioprofilaxi i els controls, és per la qual es va decidir Jolie: el quiròfan. L'actriu no va optar per una mastectomia radical –l'extirpació total del pit-, sinó una adenomastectoma bilateral, una intervenció que buida pràcticament tota la glàndula mamària i que preserva no solament la pell, sinó també el mugró i la aureola, per la qual cosa, juntament amb una pròtesi, l'efecte estètic és molt superior comparat amb l'eliminació i reconstrucció del pit.

Conclusió
Quan no existeix un risc tan definit com el d'Angelina Jolie, la seva mare o la seva tia —el que succeeix en l'aclaparadora majoria dels diagnòstics— no hi ha necessitat de prendre mesures tan contundents i traumàtiques. No obstant això, l'efecte d'arrossegament motivat per l'actriu és difícil de frenar. “Hem de combatre l'efecte icònic de Jolie”, relata Miguel Martín, president del Grup Español de Recerca en Càncer de Mama (Geicam), “la gent ve amb la idea que si una persona tan famosa, tan rica i tan poderosa ha optat per això [la doble extirpació] és el millor que es pot fer”.

“Nosaltres els donem l'explicació que el seu càncer no és d'origen familiar, els diem que el seu cas no és el d'Angelina Jolie; però encara que insisteixis, en ocasions la pacient ja ve amb la idea que el millor és llevar-se les dues mames, a pesar que no hi ha indicació clínica”, afegeix Ana Lluch, “ho veig constantment en les consultes”.

A més, en paraules del sotsdirector mèdic de la American Cancer Society, Len Lichtenfeld, “no hi ha garanties que en extirpar el pit sa li anirà millor a la pacient".