Un nou mètode pel diagnòstic del càncer de mama

Un nou estudi realitzat per la Clínica Mayo que s'ha publicat a la revista d'Oncologia Clínica ha descobert un mètode que diagnostica el càncer de mama amb més precisió.

Aquest sistema combina les característiques histològiques de la biòpsia del teixit mamari de les dones amb malaltia mamària benigna amb la informació demogràfica personal de la pacient i aconsegueix qualificar amb major exactitud el risc de càncer de mama que el model de detecció actual.

"Quan es realitza l'examen o es veu en la mamografia un resultat inquietant als pits, els metges habitualment realitzen una biòpsia per avaluar la presència de càncer", comenta Amy Degnim, cirurgiana de la Clínics Mayo i autora capdavantera de l'estudi. "No obstant això, al voltant de 33 % de les biòpsies són benignes i es coneixen com a malaltia mamària benigna. A Estats Units, anualment es realitzen biòpsies en més d'un milió de dones i encara que els resultats siguin benignes, això les deixa preocupades per desenvolupar càncer de mama més endavant", expressa.

Degnim i altres cirurgians van pensar que certs resultats del teixit mamari, encara que siguin benignes, poden ajudar a preveure quines dones tenen major risc de desenvolupar càncer de mama més endavant.  "L'ideal seria identificar a les dones amb major risc per a càncer de mama a fi d'oferir-los la vigilància i les tàctiques de prevenció adequades".

Dos mons diferents

El mes passat vam realitzar una entrevista a una dona que ha patit aquest tipus de càncer. Tot i que l'entrevista era per parlar sobre l'estereotip de la dona que pateix aquesta malaltia vam tractar altres aspectes. Entre ells, vam parlar sobre el tipus de sanitat: pública i privada.

La nostra entrevistada fou na Petra Grimalt, porrerenca i mare de dos fills, que ha superat tres càncers de pit. L'estiu del 2007, na Petra es notà una petita crostera al pit dret. Decidí anar al dermatòleg, el qual li va agafar una petita mostra de la crostera per fer-li una sitologia. Els resultats foren tranquil·litzadors perquè no aparegué cap anomalia. Per això, oblidà el fet fins mesos més tard.

El mes de febrer, es detectà un petit bony al pit esquerre però no acudí al metge. Un mes després ho feia, concretament a la sanitat privada, on botà la senyal d'alarma. Per aquest motiu, se li va fer una biòpsia del pit esquerre. Tot i això, la porrerenca demanà i insistí que se li agafàs també una mostra del pit dret (en el qual a l'estiu passat havia tingut una crostera).

Els metges responien a la seva petició que no calia i que ja li agafarien la mostra, si era necessària, el dia de l'operació. Un fet que li va “complicar moltíssim l'existència”, diu ella. De fet, reconeix que els moments més durs han estat com a conseqüència de la falta d'aquesta biòpsia.

Un fet que mai ha entès i mai podrà entendre és que, a la sanitat privada, se li proposà una cirurgia conservadora per un càncer molt agressiu (HER2) i, en canvi, al pit dret que tenia un padget, un càncer que tenia un grau d'agressivitat molt menor, se li proposava l'extirpació de tot el pit. A sobre, reconeix que per saber exactament que tenia al pit dret se li hauria d'haver fet un estudi molt més detallat.

A tot això, se sumava que el ginecòleg se n'anava de vacances i implicava que havia de cercar ella sola un oncòleg amb 21 dies, que era quan havia de començar el tractament.

Quan la companyia d'assegurances li va permetre, va fer el canvi. Deixava la sanitat privada per anar a la pública. Avui en dia, no es cansa de reivindicar que és millor la sanitat pública. “A la sanitat pública em feren una gran feina. Fins i tot, em van millorar la intervenció que m'havien fet a la sanitat privada, quant a estètica”, recorda orgullosa.

La nostra xerrada acabava amb la següent frase: “Sense cap tipus de color. Són dos mons diferents. No hi ha dubtes, he viscut una segona experiència amb la sanitat pública no tan angoixant perquè ja havia tingut una primera experiència. A més, ja coneixia el procés i el càncer no era tan agressiu”.  

L'HER2: el càncer més agressiu

Els tumors amb excés de receptors HER2, s'anomenen tumors HER2 positius. Una de cada cinc dones diagnosticades de càncer de mama pateix una alteració al gen anomenat HER2, el qual provoca un creixement descontrolat d'aquesta cèl·lula. La proteïna HER2 envia senyals als centres de control de les cèl·lules indicant-los que creixin i es divideixin. Una quantitat excessiva d'aquest gen podria fer que el càncer sigui més agressiu. Per això, el càncer HER2 positiu tendeix a empitjorar amb més rapidesa que el càncer que no és HER2 positiu.

Informació de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (Fecma) i la Fundació del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (Geicam).  

Pot ser que el bony es desplaci amb la palpació?

Durant les primeres fases del càncer, el bony que sorgeix sota la pell es pot desplaçar amb els dits. En canvi, en fases més avançades, el tumor sol estar adherit a la paret toràcica o a la pell que el cobreix i no es desplaça.  

Una altra forma de veure la vida

Aquest vídeo es tracta d'una campanya de l'Associació d'Adolescents i Adults joves amb càncer. Consisteix en situar a una persona sana i a una altra amb càncer, o un familiar separats per un panell, sense que es vegin. A ambdues persones es realitza la mateixa pregunta: Si poguessis demanar un desig, quin seria?

"La guinda del pastel"

"La guinda del pastel" és un projecte que presenta Despechadas, una associació que realitza activitats destinades a dones que pateixen càncer de pit. 

El seu projecte és convidar a Vinne Myers, un metge americà que tatua de manera hiperrealista mugrons a dones que l'han perdut durant el procés mèdic.  L'objectiu és tatuar a totes aquelles dones espanyoles que vulguin i ensenyar a altres tatuadors. 

Per a què es destinaran els doblers?

Per duu a terme aquest projecte, es necessiten doblers, els quals aniran destinats a finçar el viatge de Myers a Madrid, del 22 al 25 de febrer, i a pagar els quatre tatuatges que es faran a quatre dones. 

A més, el doctor americà impartirà una conferència per formar a cirurgians plàstics, infermeres i tatuadors. I per realitzar un curt documental que servirà per difondre i donar a conèixer aquesta tècnica a Espanya. 

Com puc donar?

Les donacions es poden fer a través del seu portal web, www.mymajorcompany.es/laguindadelpastel. 

A la part superior dreta hi ha una opció d'aportar al projecte i un quadre que marca la progressió d'aquestes. En agraïment a les donacions, l'associació té un llistat de recompenses, les quals, també, poden consultar-se al seu portal web.

El següent vídeo és una demostració del treball de Vinne Myers. 

Font: My major company.  

Una aplicació per a mòbils que ajuda a les dones amb càncer de mama durant la quimioteràpia

La nova aplicació 'Xemio' és un exemple de com les noves tecnologies s'involucren en temes de salut.

Aquesta app s'ha creat amb la intenció d'ajudar i aconsellar a aquelles dones que estan passant pel tractament de quimioteràpia.

La idea sorgeix de l'experiència personal de l'enginyera i sociòloga Imma Grau, qui va sofrir un càncer de mama i va decidir crear aquest projecte. A més, també col·laboren l'oncòloga Montserrat Muñoz i Montserrat Domènech, presidenta del Grup Àgata, per així ajudar a altres persones que sofreixen la malaltia.

Recerca del taló d'Aquil·les del càncer de pit més agressiu

Hi ha diferents tipus de càncer de pit. Un tipus és l'anomenat triple negatiu, que afecta un 20% dels casos i està relacionat amb el gen BCL11A. Un càncer especialment agressiu, que manca de marcadors específics als quals dirigir-se i, per tant, compte amb menys fàrmacs i pitjor pronòstic.  

Avui, el diari El País ha publicat una bona notícia que titulava "en busca del talón de Aquiles del cáncer más agressivo". A la notícia s'explica que un estudi que publica Nature Communications descriu un punt dèbil potencial d'aquest tipus de neoplàsies que no tenen altres teràpies personalitzades. Investigadors del Wellcome Trust Sanger Institute han observat que el gen BCL11A es mostra especialment actiu en el desenvolupament i progressió d'aquests tumors, fet que el converteix en una atractiva diana a la qual dirigir-se per combatre'l.  

Cal dir que els tumors triple negatius no responen a l'hormonoteràpia ni a la trastuzumab. Això implica que entre el gran arsenal terapèutic que existeix per combatre aquest tumor, especialment complex, no existeixen tractaments que ataquin selectivament a mecanismes biològics concrets. D'aquesta manera es limitarà a l'armament convencional, com la quimioteràpia o la radioteràpia. 

"Hem identificat un gen (el BCL11A) implicat en el càncer de mama més difícil de tractar que ens podrà ajudar a cercar nous tractaments dirigits", explica Carlos Caldas, director de la unitat d'investigació de càncer de mama de la Universitat de Cambridge i un dels firmants de l'article.

La conclusió que s'extreu, per part dels responsables del treball, és que el BCL11A és com un "fort candidat" pel desenvolupament d'un possible tractament personalitzat entre els triple negatius. 

"En tot cas, caldrà estudiar el mecanisme d'acció per poder desenvolupar teràpies personalitzades contra aquest tipus de càncer", recalca Antonio Llombart, oncòleg i membre del Grup Solti d'investigació de càncer de mama. A més, l'oncòleg afegeix que entre els triple negatius, pel fet de diagnosticar-se a partir de descartar altres tumors, existeix certa heterogeneïtat pel que caldrà determinar en quins dels casos és més eficaç inhibir l'expressió del BCL11A i en quins no ho és tant. 

Font: El País.

Què és més útil, una ecografia o una mamografia?

Per a la revisió dels pits la tècnica que resulta més útil és la mamografia, ja que ens donarà globalment més informació i més ràpidament de tota la mama. Resulta més útil tant en la detecció precoç del càncer no palpable com en l'estudi i diagnòstic de lesions palpables o la presència de símptomes sospitosos.

A més, avalua el pit contralateral. Pot detectar càncers anys abans que es manifestin com a masses clíniques.

L'ecografia és una tècnica que no utilitza radiacions ionitzants, però té desavantatges enfront de la mamografia. Com que no és capaç de detectar microcalcificacions, és una exploració més lenta i a més no pot valorar en el seu conjunt el pit. 

Testimoni: d'infermera a pacient

Començam l'any amb un vídeo que resumeix a la perfecció que suposa tenir un càncer de pit. En pocs minuts la vida de na Pilar va canviar per complet, convertint-se d'infermera a pacient.

Na Pilar s'havia presentat com a voluntària d'unes proves que feia un mamògraf a l'hospital on ella treballava. Un dia després de complir els 48 anys, ella mateixa cercà els resultats a l'ordinador i descobrí que era compatible amb cèl·lules malignes. Un fet que ofuscà la seva vida.

La infermera havia donat la notícia moltes vegades, havia aconsellat i havia acompanyat en el moment d'explicar-ho a algunes pacients. No obstant això, quan ella va rebre la notícia no sabia com afrontar-la. En aquells moments, la principal preocupació fou saber com havia d'explicar al seu home i als seus fills adolescents que patia càncer.

"És una malaltia que amb el temps es perd la por però mai se li ha de perdre el respecte", és el que confesa na Pilar.

Testimoni de Pilar López sobre el càncer de mama a l'exposició Ser Mujer. 

Font: Fundació Dexeus Salut de la Dona.