Avui estrenam aquesta nova secció perquè volem sentir-vos, volem saber el que pensau.
Aquests últims dies hem compartit amb vosaltres dues entrevistes sobre l'estigmatització de les dones víctimes del càncer de mama. Hem obtingut dues visions diferents.
I vosaltres, quina imatge teniu d'aquestes dones? Sou conscients que teniu un estereotip?
Llegint les dues entrevistes que vau realitzar, me n'adon que potser si tengui un estereotip cap a aquestes grans dones lluitadores.
ResponEliminaEs veritat, que quan les veus per exemple amb un mocador pel cap o quasi bé sense cabells, al moment ja penses: pobreta aquesta dona que està patint la malaltia.
Però realment després ho penses i aquestes dones el darrer que volen es crear '' pena ''
Pens que la societat en si, està canviant la manera de veure aquesta malaltia però així i tot encara queda
Per acabar, dir que molt de coratge tenen aquestes dones de treure les forces per seguir endavant i encarar-se a aquesta malaltia.
Enhorabona pel Blog!
Respecte al que ha dit la "Treballadora social en potència", les dones que pateixen aquesta malaltia per res del món volen donar pena, simplement vèncer-la per poder viure tot allò que li queda per veure i gaudir, però si ho penses; la pena sorgeix per qualque raó i aquesta és per la gravetat de la malaltia ja que la majoria de tots nosaltres hem tractat o conegut algú que ho ha patit, que en aquest moment ja no segueix amb nosaltres, i a pesar de no conèixer aquella persona que pots trobar pel carrer amb el mocador pel cap, allò que puc pensar és: voldria que salvés d'aquest malson.
ResponEliminaPer altra banda, les entrevistes realitzades a les dues persones que han patit la malaltia són molt interesants i vos don la meva enhorabona per la feina realitzada.
La millor paraula per despedir-se i la més apropiada pel blog és: molta salut per tot vosaltres!
Aquestes dones són molt valentes i tenen molta força interior, jo no sé d'on la treven, però el simple fet de pensar que qualsevol dia em podria tocar a mi, em puja una cosa per la gargamella. M'agradaria ser forta com elles i vèncer-lo. Són unes heroïnes!
ResponEliminaÉs vera que quan veus una dona pel carrer amb el mocador al cap penses "ostres pobreta!" però desgraciadament a la societat li queda molt per aprendre.
Quan jo era petit, la meva mare patí càncer de mama. Jo no entenia perquè no tenia cabells o perque usava el mocador al cap. Amb el pas del temps, ho vaig entendre. I sí, segurament tenc estereotips cap aquest col•lectiu de dones.
ResponEliminaPerò no em transmeten pena ni raresa. Em transmeten valentía, il•lusió i força. Són un exemple de superació, de lluita i de no rendir-se. Com deis al vostre blog: SON VALENTES. I molt.
Crec que estem centrant el tema en una qüestió d'imatge.
ResponEliminaEl pèl torna a sortir. Suposo que la majoria de les persones que el pateixen i veuen caure el seu pèl ho passen malament. Segur, però, que el pèl és el de menys. Hi ha operacions i, per tant, ferides que guarir, ferides que es converteixen en eternes cicatrius. I els efectes de la quimioteràpia, els efectes del verí en un cos: dolor muscular, vòmits, diarrees, restrenyiment, mal de cap, mal d'ossos, rampes, espasmes, entre altres coses. I els efectes de la radioteràpia que crema unes zones del cos a les que ja hi ha unes cicatrius. Cremades en carn viva. I arribar a casa i veure's sense un pit. I deixar que marit i fills vegin el seu cos mutilat. I, així i tot, aprendre a veure's atractives! Llàstima? No! Un gran respecte i admiració.
Enhorabona per el seu coratge!
Mai en vaig posar mocador al cap, per què? Em demanava. No tenia fred, idò perquè m'he d'amagar, em varen caure les celles, les pipelles, i notava com tothom me mirava. No m'he posat mai una pròtesi. Penso que no me n'he d'amagar, així quan una dona tingui càncer pot parlar-ne amb mi. Jo em vaig trobar molt sola. Espero que cap altra dona se senti com jo
ResponEliminaCom ho puc fer per no escriure com anònim. Em dic Cinta. Un any després de la quimio, em sento tan sola, que m'ofego. Quina tristor! A vosaltres us passa?
ResponEliminaBenvolguda Cinta,
EliminaEn primer lloc, no estàs sola. Nosaltres estam dispostes a ajudar-te, de fet, és un dels objectius d'aquest blog.
T'ajudarem a que puguis contactar amb dones que han passat una situació com la teva i pogueu compartir experiències. Crearem una nova entrada al fòrum on nosaltres i la resta dels que visiten aquest blog puguin escriure't.
Moltes gràcies per escriure'ns
Per no escriure com anònim on posa "Respon com a:" tria l'opció de Nom/URL i podràs posar el teu nom. Esperam que funcioni!
Crec que ho he aconseguit, gràcies
ResponElimina